Viatges i Arquitectura: Çatalhöyük (Turquia), la ciutat del Neolític

Çatlahöyük és l'exemple d'urbanisme neolític més gran i més ben conservat del món, descobert fins al dia d'avui. És al sud de la península d'Anatòlia, concretament a la la plana de Konya. Les seves capes inferiors més antigues daten d'uns 7.500 anys a.C.

Assentament neolític de Çatalhöyük. Fotografia de @alambiLAB

Es calcula que Çatlahöyük va arribar a tenir una població de 10.000 persones i va mantenir una població mitjana d'entre unes 5000 i 8000 persones al llarg de la història.



Al 2012 la UNESCO va declarar aquest antic assentament: Patrimoni de la Humanitat.

L'urbanisme neolític de Çatalhöyük

Pareix ser que la totalitat dels edificis estarien destinats a l'ús residencial encara que algunes teories apunten a que la ciutat també comptaria amb edificis de culte (allà on es troben les pintures murals més exuberants en espais de majors dimensions)

Imatge d'un mur de l'excavació que conté pintures murals de color roig
@alambiLAB

Les cases que formaven la ciutat tenien una planta rectangular i el que és més curiós, es situaven totes apinyades sense carrers entre mig. Això ens indica que l'accés a la vivenda es produïa pel sostre, cosa que ens va sorprendre molt. Entenem doncs que la vida al carrer es produiria a la coberta dels edificis. 

Plànol de les excavacions de James Mellaart

Com que les cases estaven disposades en mitgera, es configurava una manera de muralla defensiva de cara a l'exterior constituïda per les parets sense finestres del perímetre que protegia els seus habitants de possibles atacs. 

En el transcurs del segles les cases es van anar reformant mitjançant demolicions parcials i reconstruccions que utilitzaven els antics enderrocs com a fonaments. Això provocà que el turó anés creixent. S'han descobert fins a 18 nivells d'assentament.

L'habitatge típic de Çatalhöyük

Les cases es construïen amb murs de toves i coberta amb biguetes de fusta i fang piconat sobre estores vegetals. Els interiors de les cases estaven enguixats i es caracteritzen per l'absència angles rectes (les cantonades s'arrodonien). Les parets s'enguixaven un o més cops a l'any ja que s'han trobat fins a 120 capes de guix. Moltes vegades, aquestes parets enguixades es decoraven amb pintures roges i negres. Altres vegades els interiors es decoraven amb figures de guix que representaven animals i que a sovint utilitzaven ossos i banyes dels animals per tal d'aconseguir la forma desitjada. 

Reconstrucció de l'habitatge típic @alambiLAB

Reconstrucció de l'habitatge típic @alambiLAB

Com hem dit abans, l'accés a l'habitatge es produïa pel sostre i hi havia tot un entramat d'escales que connectaven els diversos nivells. Les cases no tenien finestres i es creu que el forat de l'escala era l'única font de ventilació dels habitatges així com d'evacuació de fums. 

Il·lustració de l'habitatge típic de Çatalhöyük

Generalment les cases consten d'una habitació comuna d'uns 20-25m2 amb algunes estances annexes que servien com a llocs d'emmagatzematge als quals s'accedia per unes obertures baixes. La peça principal contenia bancs i plataformes amb estores per seure i dormir, una llar i un forn per fer pa. 

La gent de Çatalhöyük enterrava als seus avantpassats baix del terra de l'habitatge cosa que també ens va parèixer sorprenent. 

Si vos ha interessat l'article i voleu conèixer més sobre aquest antic assentament neolític podeu anar a la pàgina oficial de l'excavació http://www.catalhoyuk.com/history.html