Viatges i Arquitectura: Lanzarote i César Manrique

Seria impossible entendre Lanzarote tal i com és avui en dia sense la intervenció de César Manrique i és per això que volem dedicar-li un article a la seva figura i a l'influència que aquesta va tindre en la definició del paisatge de l'illa.

César Manrique es va formar en Belles Arts però en realitat no només va exercir de pintor i d'escultor sinó que a més a més va fer d'arquitecte, ecologista compromès, conservador de monuments, conseller de construcció, configurador de paisatges i jardins i consultor de complexes urbanístics. Lanzarote era la seva illa natal i Manrique es va dedicar a mostrar la seva bellesa al món.

Jardín de Cactus a Guatiza disenyat per César Manrique
(foto per #alambiLAB)



La figura de César Manrique

César Manrique fou un personatge molt curiòs, va lluitar amb el bàndol feixista a la Guerra Civil, cosa que el va deixar molt marcat, després marxà a Nova York on entrà en contacte amb les corrents artístiques nordamericanes i es convertí en un artista plàstic d'èxit. Estiguent allà escrigué al seu amic Pepe Dámaso "(...) más que nunca siento verdadera nostalgia por lo verdadero de las cosas. Por la pureza de las gentes. Por la desnudez de mi paisaje y por mis amigos (...) Mi última conclusión es que el HOMBRE en N.Y. es como una rata. El hombre no fué creado para esta artificialidad. Hay una imperiosa necesidad de volver a la tierra. Palparla, olerla. Esto es lo que siento." Manrique començà a sentir nostàlgia de Lanzarote i decidí tornar.  

César Manrique


Els que el coneguéren el defineixen com a un home de caràcter difícil però amb una sensibilitat exquisita, un home amb una personalitat aclaparadora, però que sabia negociar. Segons diuen, solia anar nu per dins de casa, fins i tot quan tenia visites, però era un amfitrió amable i educat. 

Va morir el 25 de Setembre de 1992 als 72 anys en un accident de trànsit. 

L'obra de César Manrique

L'obra més trascendent de César Manrique és l'illa de Lanzarote. Manrique va aconseguir l'equilibre entre l'exultant paisatge volcànic i l'art per saber interpretar-lo. L'esplèndida i cautivant bellesa d'aquesta illa, que ens captiva, existeix gràcies a la seva genialitat.

Pintura

Va ser un dels pioners de l'art abstracte a España.
A pesar de totes les coses que va fer César Manrique deia: "Antes que nada me considero un pintor"

César Manrique
(foto extreta de huntfordesign)

Escultura

La major part de les seves intervencions arquitectòniques o urbanístiques contenien elements escultòrics i prova d'això són les escultures que trobem a les rotondes de l'illa. 

Cadascuna de les seves obres escultòriques té una personalitat diferent que depèn del lloc i del moment, els quals determinen les formes expressives. 

Una part important de la seva obra escultòrica la constitueixen els "Joguets de vent", estructures pesades de ferro que, amb el vent, es mouen com si fóren lleugeres i etèries.   

Juguete de viento en Fundació Cesar Manrique

Aquestes escultures poblen la geografia de l'illa i són un homenatge als molins que, en el passat, abundaven en el paisatge de l'illa.

Arquitectura

Quan un arriba a Lanzarote es sorprèn de veure una arquitectura integrada en el paisatge, un estil uniforme de vivendes poc ostentoses que recorden l'estil arquitectònic tradicional de l'illa, a un de vegades li costa reconèixer quines són les vivendes que s'han construït en els darrers anys i quines han estat allí durant dècades. 

Veiem un paisatge de cases blanques d'una i dues plantes d'altura que de vegades utilitzen pedra volcànica per ressaltar alguns elements. És una arquitectura integrada en la natura que utilitza materials del lloc i molta pintura blanca que fa que els pobles ressalten en el fosc llenç volcànic definit pel paisatge.

Monumento al Campesino
(foto per #alambiLAB)

Va ser al 1964 quan Manrique tornà dels Estats Units i intuí que el turisme anava a ser el futur de l'illa. Però Manrique no vol turisme a qualsevol preu i és per això que planteja la seva utopia: donar valor a una illa pobra i seca on el color predominant és el volcànic. I és per això que comença la seva campanya de sensibilització per a que la gent de l'illa respecte l'estil Tradicional i es faça una arquitectura i un urbanisme integrat en el paisatge. 

Si vos interessa saber una mica més sobre el paper de César Manrique en la definició de l'urbanisme de l'illa podeu veure el documental La mitad invisible - Lanzarote: César Manrique.

César Manrique realitzà vàries obres arquitectòniques a l'illa, entre elles els Jameos del Agua, el Mirador del Río, el Jardín de Cactus, el Monumento al Campesino o el Horno-Asador de Timamfaya pero para mi, la seva obra mestra és la que en els seu moment va ser la seva casa i ara és la seu de la Fundación César Manrique.

És en la seva pròpia casa a Tahiche on ell aconsegueix complir desitg de viure amb la lava. Aquí César Manrique aprofita l'espai natural creat per 5 bombolles volcàniques i sitúa la seva casa enmig d'un riu de lava petrificada. Les 5 bombolles volcàniques es connecten artificialment, creant tunels que et porten d'una bombolla a una altra i en aquestes, Manrique dissenya espais d'estar en el que viure. La major part dels espais en les bombolles són espais semi-exteriors ja que pot ploure a dintre, però un d'ells es sitúa justament a sota de la primera planta de la casa i connecta directament amb l'espai interior de la vivenda.

Túnel entre bombolles volcàniques
(foto per #alambiLAB)
Els colors emprats en el disseny de la vivenda així com del jardí són principalment el blanc contrasta amb el negre de la pedra volcànica. Els tocs de color els dóna la vegetació abundant  i les obres d'art.

Jardí de la Fundació Cesar Manrique
(foto per #alambiLAB)







Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...